RMS Titànic

 El 15 d’abril a dos quarts de dues de la matinada, el vaixell Titànic s’enfonsava convertint-se en una de les tragèdies més coneguda de la historia.

 El Royal Mail Steamship Titanic, més conegut com a Titànic, era el segon de tres vaixells de la classe Olimpyc, de les drassanes Harland and Wolff de Belfast, Irlanda del nord.

 Amb 269 metres d’eslora, quatre xemeneies, tres helix de bronze, 46.320 tones y 159 forns de carbó, el Titànic era el més luxós dels tres germans y ja abans de sortir, el més famós. Ascensors, biblioteques, perruqueries, pistes d’sqash y fins i tot un bany turc, feien del Titànic una petita ciutat, que va atreure a més de 2000 persones per a fer el seu primer trajecte.

 El viatge inaugural va començar a Southhampton, Anglaterra, el migdia del 10 d’abril de 1912 y havia de portar els passatgers y la tripulació cap a Nova York. 

 Nova York era precisament el nom del vaixell amb el que gairebé topen a la sortida del port, el primer incident d’aquest gran colós del mar. Tres dies després el Titànic navegava al sud de Terranova. L’estació de radio del Titànic va començar a rebre informes de naus properes que avisaven de la presencia d’icebergs per la zona. En aquell moment l’estació Marconi deixà de funcionar durant deu hores.

 Al dia següent, 14 d’abril, el capità Edward John Smith va alterar el rumb per no passar per a la zona més densa d’icebergs, a més, volia baixar la velocitat de 22 nusos que portaven, per tal d’evitar algun accident, però Joshep Bruce Ismay, director de la White Star Line, no el va autoritzar, cap de les dues vegades que li ho va demanar. Tot i doblar la vigilància, no van poder evitar l’instant fatídic.

 El primer oficial William Murdoch y el sisè oficial James Paul Moody eren al pont després que es retirés el capità. Frederick Fleet, vigia de torn, va veure, a uns 500 metres, un iceberg just al seu davant, va avisar als oficials del pont, que van córrer a veure-ho ells mateixos.

 Murdoch va ordenar que es girés el timó y que es donés marxa enrere. Això va ser el cop fatal del Titànic, ja que, la part submergida del bloc de gel, va obrir el casc, fent que es comencés a annegar. La falta de bots, la descoordinació i el caos van fer, que de les gairebé 2300 persones que viatjaven a bord, en morissin 1495.

 El Titànic segueix al fons del mar, on es va enfonsar fa 100 anys. Tot i ser l’accident marítim més investigat de la historia, encara romanen ocults molts secrets sota les aigües.